El poder…

Sobre el llibre “Amor y violencia. La dimensión afectiva del maltrato” de Pepa Horno  i l’acte per condemnar el femincidi que realitzem el col·lectiu Degenerades, cada dilluns primer de mes si hi ha un assasssinat masclista durant aquell mes. Durant el mes de novembre n’hi ha hagut 12 femincidis a l’estat espanyol.

(…)En la comprensió de la violència es veu que el concepte de ” poder ” és clau.

El poder, és en principi un concepte neutre. Es defineix com tenir la potència de fer quelcom, tenir la facilitat, el temps o el lloc de fer quelcom possible o  ser possible que quelcom succeeixi. Poder és la capacitat per influir en la vida de l’altre. Des d’aquest punt de vista en totes les relacions  hi ha un component de poder, en el moment que la persona crea una relació amb l’altre adquireix la capacitat per influir en l’altre persona i per deixar-se influir. (..)

Existeixen varies formes d’ adquirir poder sobre una altra persona:

  • Amor: El vincle afectiu comporta poder sobre la  persona que es vincula, l’amor és una forma de poder que és essencial comprendre com a tal. El mateix afecte que una persona sent cap a una altra i que la pot fer créixer i sentir bé, acompanyada i compresa, també pot utilitzar-me per destruir-la, aïllar-la o anul·lar-la. Totes les persones tenen poder sobre les persones que les estimen, igual que aquells a qui estimen tenen poder sobre elles. Passa amb totes les persones amb qui s’estableix un vincle afectiu, no només la parella: família, amics…
  • Autoritat: Les persones que estan en una posició d’autoritat (moral, legal, organitzativa…) adquireixen un poder sobre les persones que estan al seu càrrec. El govern sobre la població, l’empresariat sobre treballadorxs, mestres sobre alumnat, progenitxrs sobre fillxs, entre d’altres…
  • Força: És la forma de poder més bàsica. En principi tota persona que sigui més forta físicament que una altra o que posa a una altra persona en una situació de debilitat física ( per exemple, utilitzant una arma ) obté una situació de poder sobre ella.
  • Diferència: Hi ha diferencies ( social, econòmica, de gènere, de raça… ) que fruit de situacions establertes socialment, generen una situació d’inferioritat en unes persones o col·lectius i de superioritat i poder  en altres. Per exemple, aquells que  és situen en una situació de superioritat social per el gènere, possibilitant la violència de gènere, de raça ; possibilitant el racisme, o perquè tenen més diners, més formació o informació. També a aquelles persones que situen a les persones amb diversitat funcional en una situació d’inferioritat, en lloc d’analitzar-la des de la diferència enriquidora que és i de la que la societat ha de saber aprendre.

La violència no és un fenomen simple, ni únic. Existeixen diferents formes de violència que reflexen fenòmens i realitats molt diferents entre sí.

És un fenomen que es produeix en escalada, que s’autoalimenta, que crea un continu de formes de violència que van des de les més lleus a les més severes formes de maltracte i és fonamental establir on comença la violència, quan un comportament és violent i quan es creua la línia que marca la violència i el mal que aquesta produeix en el desenvolupament de qui la rep. (…)

Pepa Horno Goicoechea, 2009. “Amor y violencia. La dimensión afectiva del maltrato.“Editorial Desclée de Brouwer

…..

Buscant la manera de trobar l’arrel a la crua realitat de 94 assassinats per violència masclista a l’estat espanyol, 16 a Catalunya en que portem d’any ( dades extretes de feminicidio.net ) ,   ens preguntem on s’origina la violència, on comença…creient que segurament en molts comportaments que de tant repetir-los ens semblen “normals ” paraula que no vol dir res per sí mateixa. Què de veure’ls, sentir-los, reproduir-los, viure’ls ens semblen part de la nostra forma de viure i d’entendre les relacions. Com diu el diccionari de la definció de normal: “Que está de acuerdo con una norma fijada de antemano, o con lo que se considera razonable o de sentido común.” ( i qui ho fixa i ho considera?)

Però si bé és cert que volem que s’acabi aquest malson de feminicidis, potser ens hem de plantejar què hem de desaprendre totes.  Perquè… no, no és normal. Em repeteixo, normal, no vol dir res, però molt més buida de sentit es troba aquesta paraula quan parlem de fets tant greus com incomprensibles : l’amor mata.   Sembla una exageració però seria una possible deducció si t’atreveixes a mirar cap a la trista realitat actual. Comencem amb una aparent contradicció. Perquè hem aprés que l’amor tot ho cura, tot ho pot , mou muntanyes. Desaprenem: No, l’amor i els afectes també produeixen maltractes. I en moltes esferes, de fet en totes en les que hi ha vincle afectiu.

Socialment també es donen situacions de poder diferents en unxs i altrxs,  i si mirem amb perspectiva de gènere volem preguntar quins abusos de poder a nivell social percebem si ens parem a reflexionar un minut d’un dilluns al passeig Sant Joan. Hem tractat de reproduïr la piràmide de la violència amb les impressions i opinions de la gent que passava. Ens interessen sobretot situar  quins són els factors  invisibles i subtils, els que inicien moltes vegades escalades de relacions injustes i violentes sense que ens adonem. Gràcies a totes les que ens heu ajudat!

10268412_10152462696682958_9132059209662260668_nAquí trobareu algunes fotos sobre l’acte del dilluns 7 de desembre al Passeig Sant Joan amb Provença 🙂

IMG-20151207-WA0019 IMG-20151207-WA0020 IMG-20151207-WA0021 IMG-20151207-WA0022

 

 

IMG-20151207-WA0026 IMG-20151207-WA0027

IMG-20151207-WA0034IMG-20151207-WA0031

IMG-20151207-WA0032

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s