CINE-FORUM “La Belle Saison”

 

Aquest proper dilluns 8 de maig a les 20h, a l’ELI La Clandestina, projectem  la pel·lícula de “La Belle Saison”, de Catherine Corsini. Veniu a veure-la i a comentar-la plegades!

Sinopsi: La història va començar a París, al 1971. Delphine coneix a Carole. La primera, filla de camperols, es muda a la capital per aconseguir una independència financera i somia amb tenir la seva pròpia vida sota el seu control, quelcom impensable en aquella època. La segona, parella d’Alexandre, viu feliçment els començaments de la revolta feminista. Una és misteriosa i reservada, però té clar que li agraden les dones. L’altra, ignora totalment que pugui sentir una atracció cap a aquestes. La història d’amor que comencen juntes, desequilibra les seves vides i es troben amb la realitat.

Cine-Forum

Els TCA i la violència estètica

En el marc de les terceres jornades feministes, organitzades pel col·lectiu Olesa Feminista, el passat dissabte 1 d’abril, l’Alys Samson Estapé i l’Elena GRuiz, dues companyes del col·lectiu, van compartir la seva experiència amb els desordres d’alimentació, posant al centre del seu testimoni la marca de gènere que impregna els TCA.

A continuació, compartim una entrevista que Olesa Ràdio els va fer on exposen el seu punt de partida a l’hora de compartir des de l’experiència: http://www.olesademontserrat.cat/olesaradio/pl11/radio-a-la-carta/id6593/hotel-gori-1842017.htm

Perquè estem cansades de mantenir-nos en silenci, ens posem al centre vulnerables i organitzem el malestar!

 

 

 

Paren de matar, Ni Una Menos, Vivas Nos Queremos

Salí para el trabajo y no fui
Salí para la escuela y no llegué
Salí de baile y me perdí
De pronto, me desdibujé

Mis amigos me buscan por ahí
Los vecinos pegaron un cartel
En los postes de luz de la cuadra,
en el subte, en el tren

Me busca mi hermano, me busca mi madre
Perdieron contacto ayer a la tarde
Vino la tele
Habló mi padre, la red explota y el Twitter arde

Si tocan a una, nos tocan a todas
¿El femicidio se puso de moda
Y el juez de turno se fue a una boda
Y la policía participa de la joda?
Y así va la historia de la humanidad
Que es la historia de la enfermedad

Ay, carajo,
qué mal que estamos los humanos, loco
¡Paren de matar!

Y dicen que desaparecí
Porque estaba sola por ahí
Porque usaba la falda muy corta,
Se la pasan culpándome a mí
Me dijeron que diga que sí
Me mataron desde que nací

Me enseñaron a ser una esclava
Lava, lava y a parir
De sol a sol, de la noche a la mañana
Me matan y mueren todas mis hermanas

¡No me toques, chabón!
No tengo ganas
Me matan y se infecta la raza humana
Le temen al poder que de mis ovarios emanan

Soy esta herida que se pudre y no sana
Me matan y conmigo se muere mi mama
Y así va la historia de la humanidad
Que es la historia de la enfermedad

Ay, carajo, qué mal que estamos los humanos, loco

PAREN DE MATAR
NI UNA MENOS
VIVAS NOS QUEREMOS

“Miss Bolivia”

RESISTENCIA-EXISTENCIA

Tengo mi calma inquieta y mi rabia paralizada.

Tengo mi respuesta confusa y mi dolor muy claro.

Y es que el mundo lo hemos convertido en cuerda floja,

dónde quién no se mantiene en equilibrio constante,

cae al vacío-lleno de piedras punzantes.

Pero en esta cuerda de tira y afloja monopolizada por unos pocos,

Nosotras convertimos nuestra invisibilidad en arte,

tejemos hilos de resistencia

y construimos tantas direcciones cómo el viento sopla.

Nos miramos a los ojos y nos leemos el alma

en el encuentro de la vida.

 

Sheila

Ens trobem als carrers, la lluita continua

 

Des de fa dos anys, que ens trobem cada dilluns primer de mes al carrer per mostrar la nostra ràbia i rebuig als feminicidis, com fa temps que ho fan també altres companyes de lluita. La nostra premissa ha estat trobar-nos només si d’un mes a l’altre hi havia algun feminicidi a l’Estat espanyol, i la situació és que no hi ha hagut cap mes que hàgem pogut no reunir-nos, ja que els assassinats masclistes són constants i sembla, que imparables.

El masclisme ens recorda que mata.

I n’estem molt cansades. De perdre vides en mans del patriarcat, un sistema injust que legitima, perpetua i silencia la mort en vida de moltes. I la vida en mort.

Sortir al carrer ha estat un exercici d’empoderament i aprenentatge col·lectiu. De marcar un punt de fuga en el silenci mediàtic i en la impersonalitat de carrers, plens de persones que no es miren, que no es toquen. Que passen, mentre la vida pesa per a moltes.

Amb aquests actes hem intentat sempre lligar el masclisme quotidià, els micromasclismes amb els feminicidis. Per a nosaltres és imprescindible veure que cal acabar amb qualsevol rastre de masclisme per a arribar al dia que cap dona, lesbiana o trans, sigui assassinada pel fet de ser-ho. 

Avui ens acomiadem d’aquesta acció i d’aquest espai al barri, perquè necessitem un espai de reflexió per trobar noves maneres de seguir al carrer i seguir assenyalant i mostrant el nostre rebuig als feminicidis.

Però ens veiem als carrers, la lluita continua! 

 

Porqué ayer te mataron

y hoy no estás a mi lado.

Ya no volverás más a ocupar las calles conmigo,

no serás más carne, ni piel, ni espíritu.

No encontraré más tu hombro, ni cogeré tu mano.


El asesinato ha acabado contigo

y a mi me ha dejado huérfana, herida,

aunque no callada, no perdida.

 

No voy a dejar de gritar que te mataron,

que te mataron, que te mataron.

Que un hombre acabó contigo.


Nunca nos mataran a todas,

no podrán por mucho que lo intenten,

por mucho que nos anulen, que nos domestiquen,

que nos repriman, que nos acosen, que nos violen.

Mientras una luche, NO PODRÁN.

Kafeta 4rt Aniversari Degenerades

Des del col·lectiu Degenerades de dones, lesbianes i trans estem preparant una kafeta per celebrar el nostre quart aniversari el proper dissabte 26 de novembre a la Eli La Clandestina (Passatge Dos de Maig 14-16 (M) L5 Sant Pau-Dos de Maig). Serà un dia per compartir i debatre sobre el feminisme, i també per passar-ho bé i conèixer-nos entre totes. Hi haurà música, actuacions, tallers, exposicions, espai per infants, menjar i beguda.

PROGRAMA

12.00-13.30h: Taula rodona «Feminismes i privilegis»

Taula-debat entorn als feminismes a Barcelona, on ens preguntarem si tenen en compte la diversitat de realitats de les dones, lesbianes i trans. Reflexionarem sobre si els feminismes de la nostra ciutat tenen en compte la interseccionalitat, o si per contra són exclusius i se sostenen en els privilegis d’algunes.

Ponents: Liando la Mora

12.00-14.30h: Vermut

13.30-14.30h: Concert de «Las amigas de la Yoli». Cançó d’autora, poesia i rap, per i des de la resistència

https://www.youtube.com/watch?v=2WofeL3vi38

14.30-15.30h: Dinar vegà

15.45-16.05h: Monòleg d’humor feminista de Núria Pérez

16.30-18h: Xerrada «Polititzar el malestar des de l’experiència de la bulimia, el dol i la malaltia» amb ponents per confirmar

Vulnerar-se. Deixar-se tocar. Esgarrapar-se el fetge. Deslliurar-se. Obrir i aclucar els ulls. Acaronar les pors i els fantasmes. Ballar l’espiral. Despertar en l’ara i l’aqui. En nosaltres.

17.30-18.30h: Espai infantil amb Conta-contes a càrrec de BeLoba

18.30-19h: Espectacle de teles «Desitjos»

19.15-20h: Micro obert; espai per compartir des de la lliure creativitat.

20.00-00.00h Concerts i sopador amb

Ke te Kalles, Masiva; https://www.youtube.com/watch?v=m-Mm5J1-2WM

Lulla & Bittah; https://www.youtube.com/watch?v=74TtayrXRic

i per finalitzar la festa tindrem PD Laon.

cartell_deges_programa