Paren de matar, Ni Una Menos, Vivas Nos Queremos

Salí para el trabajo y no fui
Salí para la escuela y no llegué
Salí de baile y me perdí
De pronto, me desdibujé

Mis amigos me buscan por ahí
Los vecinos pegaron un cartel
En los postes de luz de la cuadra,
en el subte, en el tren

Me busca mi hermano, me busca mi madre
Perdieron contacto ayer a la tarde
Vino la tele
Habló mi padre, la red explota y el Twitter arde

Si tocan a una, nos tocan a todas
¿El femicidio se puso de moda
Y el juez de turno se fue a una boda
Y la policía participa de la joda?
Y así va la historia de la humanidad
Que es la historia de la enfermedad

Ay, carajo,
qué mal que estamos los humanos, loco
¡Paren de matar!

Y dicen que desaparecí
Porque estaba sola por ahí
Porque usaba la falda muy corta,
Se la pasan culpándome a mí
Me dijeron que diga que sí
Me mataron desde que nací

Me enseñaron a ser una esclava
Lava, lava y a parir
De sol a sol, de la noche a la mañana
Me matan y mueren todas mis hermanas

¡No me toques, chabón!
No tengo ganas
Me matan y se infecta la raza humana
Le temen al poder que de mis ovarios emanan

Soy esta herida que se pudre y no sana
Me matan y conmigo se muere mi mama
Y así va la historia de la humanidad
Que es la historia de la enfermedad

Ay, carajo, qué mal que estamos los humanos, loco

PAREN DE MATAR
NI UNA MENOS
VIVAS NOS QUEREMOS

“Miss Bolivia”

Anuncis

RESISTENCIA-EXISTENCIA

Tengo mi calma inquieta y mi rabia paralizada.

Tengo mi respuesta confusa y mi dolor muy claro.

Y es que el mundo lo hemos convertido en cuerda floja,

dónde quién no se mantiene en equilibrio constante,

cae al vacío-lleno de piedras punzantes.

Pero en esta cuerda de tira y afloja monopolizada por unos pocos,

Nosotras convertimos nuestra invisibilidad en arte,

tejemos hilos de resistencia

y construimos tantas direcciones cómo el viento sopla.

Nos miramos a los ojos y nos leemos el alma

en el encuentro de la vida.

 

Sheila

STOP GORDOFOBIA y las panzas subversas

 

STOP GORDOFOBIA 

“Por suerte no hay no gordas que quieran hablar sobre nosotras” comença la xerrada presentació a la Tinta del Poblesec  d’un llibre  “STOP GORDOFBOIA y las panzas subversas” de l’autora Magdalena Piñeyro  carregada d’humor  i dosis de crítica i lluita.

Stopgordofobia és una plataforma on ha començat a agrupar testimonis i experiències personals de persones grasses primer a través del facebook  https://www.facebook.com/stopgordofobia/?fref=ts   i després a través de la publicació del mateix llibre.  Dos participants d’aquesta plataforma Lucrecia i la pròpia Magdalena Piñeyro ens expliquen quins són els inicis de la plataforma.

CcseigZWoAATFml

Juntament amb un company durant els aconteixements del 15M es van adonar que no hi havia cap reivindicació sobre la opressió de la gordofobia, i es van qüestionar per què  no s’havia polititzat els seus cossos. Ser grassa, explica Magda, significava coses negatives, vergonya i molt tabú per això consideren que moltes persones grasses vivien i viuen dins de l’armari.  De fet la pàgina de facebook va començar com un grup tancat, fins que van decidir “sortir de l’armari” i fer-la pública per denunciar la discriminació que han patit a partir de les experiències personals.

En un primer moment pensaven que l’opressió i discriminació només afectava a les dones però aviat es van adonar que la gordofobia és una opressió independent al gènere . Afecta a més dones a nivell quantitatiu però també hi ha homes afectats, el que succeeix és que aquests no estan explicant el que els passa i ho pateixen en silenci. Els homes però per ser discriminats han d’estar molt grossos en canvi les dones si surten de la talla 38 ja estan discriminades.

A vegades sento que sóc grassa abans que dona doncs a nivell personal m’ha afectat més. Comenta Magda.

Aquest tipus d’opressió afecta en molts àmbits, com comenten amb humor; “la microgordofòbia” fent un símil amb el “ micromasclisme”  es detecta quan vas a fer un café a un bar i directament et posen sacarina, o demanes un refresc i el  porten light “

Igualment afecta en àmbits tant importants en la vida d’una persona com l’àmbit laboral; discriminació per raó d’imatge en moltes entrevistes de feina per exemple , en l’àmbit sanitari diagnòstics erronis degut als prejudicis que la grossor genera  o en el mercat del cos: depenent amb quins cossos et relaciones puja el teu “catxé “ o et baixa i en aquest mercat, els cossos grassos estan poc valoritzats.

Les grasses tenen un altre tipus d’opressió de gènere que les no grasses i ho especifiquen clar:

Enlloc de la foreta o “piropo”  tenim l’insult, enlloc de l’amor lliure la soledat, enlloc de la lluita perquè es deixi de veure la dona com a objecte sexual  tenim el reconeixement d’una por profunda a no ser desitjada.

Ens expliquen que es senten molt a prop de persones amb trastorns alimentaris i senten que hi ha molt en comú doncs viuen en la constant possibilitat de ser una altra cosa, una versió “ aparentment millorada” d’elles mateixes.

I tot això ve provocat degut a un imperialisme cultural, on les referents per tot arreu les protagonistes ( en publicitat, cinema, mitjans etc. ) “ sempre són no grosses i això genera un exili d’una mateixa, un cos en el que tu no et reconeixes perquè la societat et diu que hi ha una millor versió de tu esperant en una altra part. “

També afecta a nivells com no trobar cadira o roba de la mida necessària. És un lloc força inhòspit el que ens toca viure a les grasses.  

Es pregunten d’on vé  el per què d’aquesta opressió i troben la resposta en una discriminació social per raó d’estètica, per moral; ( es culpa d’una mateixa estar gorda) i també per part de la comunitat científica.

<<Gorda de mierda, adelgaza! … es por tu salud>> diu amb ironia Magda.

La OMS reconeix la grassor com un factor de risc però no com una enfermetat, en canvi per la gent totes les persones grasses estan malaltes, comenta.

Hi ha un discurs social que crea cossos  erronis,  que necessiten canviar d’estat, superar a un estat millor,  hi ha una societat que privilegia uns cossos per sobre d’uns altres i aquest és el discurs que la medicina legitima i la societat segueix quan el discurs mèdic està  en plena complicitat amb la indústria dietètica . Durant la història la qüestió moral s’ha vist estigmatitzada l’esglèsia moralitzant l’ànima, la Il·lustració la raó i actualment la comunitat científica estigmatitzant els cossos.

En aquest discurs es genera  la culpa: es responsabilitat d’una mateixa estar grassa i  és la responsabilitat del que ser grassa implica socialment, perquè al darrera hi ha un contingut moral : Si algú escull ser grassa per què se l’hauria de discriminar?, i per altra banda, fins a quin punt algú pot escollir estar o no estar grassa quan hi ha tants factors que travessen aquest estat? Es pregunten. “Al final la gran culpa és la pròpia existència”.

La grassor és també una qüestió social i de nivell econòmic; s’associa el discurs de grassa és igual a opulència o viure molt bé , quan la realitat és que té més a veure amb la classe obrera com apunta en el seu estudi  Esther Vivas sobre alimentació , entre molts altres factors, el fet de no tenir temps, diners , educació alimentària rebuda, entren en joc.

Analitzen com  la gordofobia és un negoci; a partir de tractaments mèdics, dietes, productes cosmètics . Tot i que apunten una crítica: està molt bé parlar contra l’imperi de l’estètica per al mateix temps és molt important denunciar la gordofòbia, cosa que no s’està fent ni en l’àmbit del feminisme . S’ està mirant cap a una altra banda i no s’està fent prou pressió  en aquest sentit. Alhora però enfatitza que és el feminisme l’ únic espai  on troben que poden lluitar,  des d’on es pot fer front a aquesta discriminació.

Citen referències de Naomi Wolf com que dedicar molt temps a l’estètica  resta temps a la lluita o el règim de la inanició destrueix el feminisme. No menjar  pot generar sentir-te dèbil, inestabilitat emocional, falta d’energia. Fan referència a la cita “ La dieta com a sedant polític” i també afegeix; ” les persones amb transtorns alimentaris són preses polítiques del patriarcat”.

Una altra crítica és que actualment es centra la solució en l’autoestima , o qui sosté arguments com “estimat a tu mateixa” i és una forma d’individualitzar, aïllar,  quan es tracta d’una lluita col·lectiva, social.  No és un problema d’una persona quan tota la societat està enviant missatges de que el seu cos no és acceptable, cal lluitar de forma conjunta.

En aquest sentit apunta Magda que els activismes “grassos” estan sorgint  del sur, operen des de referents de llatinoamèrica sobretot.  Els majors referents en la lluita per acabar amb la gordofobia tenen relació amb formes d’acceptar el cos , una mateixa i les altres que provenen de formes d’entendre l’acceptació versus superació personal  i  les relacions que la pròpia cultura del sur comporta.

En relació a una pregunta del públic és parla sobre l’eròtica de les persones grasses i fan referència a practicar altres desitjos, a crear diferents imaginaris en la gent, a pensar en els cossos grossos reconquistant el plaer i el desig, així com practicar l’eròtica de la grassor com a  activisme. Ens  parlen sobre unes jornades que es basaven en el desig i el plaer “ A mi que me llamen cerda “  on es van crear grups no mixtes de persones grasses en que eren les que es relacionaven de forma eròtica públicament,  generant altres imaginaris, construint desitjos .

La xerrda conclou amb un dels molts poemes que podem trobar en el llibre.   Podeu trobar més informació a : www.stopgordofobia.com

Anna Pérez

“Cuerpo”

Hoy me desperté harta de la infamia

 de las cintas métricas

del gris y de la tristeza

 Y me pinté de preciosos colores,

te pinté de preciosos colores.

Hoy me levanté hermosa

Porque te abracé

Y abracé lo que soy

Porque elegí no vestir más muerte

Para vestirte de amor

Para vestirme de amor.

Lejos de cobardías y desprecios

De la roña ajena puesta sobre mí y sobre ti

De la pesadez de su mirada sobre vos

Sobre mí.

Me limpié su mugre

Te quité  su mugre

Y me puse alegre.

Hoy me sentí capaz

Y como siempre me obligaron a odiarte,

Hoy me obligué a amarme.

Y como siempre me obligaron a morir,

Hoy te obligué a vivir por sobre todas las cosas.

A renacer de las cenizas

No como ave fénix

Sino como gorda que despierta

Por fin

Del letargo.

Hoy tu suavidad,

Redondez y esponjosidad

Me robaron una sonrisa

Mientras me aferraba a tu firmeza.

Y prometí que nunca más

Derramaría una lágrima en tu nombre

(Cuerpo gordo )

Ni en mi nombre

(Magda )

Que es lo mismo

(gorda )

Prometí,

Aunque soy consciente

De que mañana al despertarme empezará

una nueva vieja guerra.

Y volveré a pelear contigo, querido amigo.

Des de ya:

Perdóname.

                                                                                       Magda Piñeryo

 

150519_Vaga-de-Totes_SR_004

 

ESTAQUES

Color a les pestanyes, a les ungles, els pits, els braços i a les cames

Mirades

Paraules

Presències en la nit. Por

Tombar el cap més d’una vegada. Inquieta

Violències

Violència és sentir por perquè som objectivables

Violència és sentir que les línies que ens perfilen han estat desdibuixades, esborrades, calculades, mil·limetrades, emmarcades, estancades, normativitzades

al servei d’uns ulls

que no ens pertanyen

CONSEJOS PARA UNA MUJER FUERTE

Si eres una mujer fuerte

protégete de las alimañas que querrán

almorzar tu corazón.

Ellas usan todos los disfraces de los carnavales de la tierra:

se visten como culpas, como oportunidades, como precios que hay que pagar.

Te hurgan el alma; meten el barreno de sus miradas o sus llantos

 hasta lo más profundo del magma de tu esencia

no para alumbrarse con tu fuego

sino para apagar la pasión

la erudición de tus fantasías.

Si eres una mujer fuerte

tienes que saber que el aire que te nutre

acarrea también parásitos, moscardones,

menudos insectos que buscarán alojarse en tu sangre

y nutrirse de cuanto es sólido y grande en ti.

No pierdas la compasión, pero témele a cuanto conduzca

a negarte la palabra, a esconder quién eres,

lo que te obligue a ablandarte

y te prometa un reino terrestre a cambio

de la sonrisa complaciente.

Si eres una mujer fuerte

prepárate para la batalla:

aprende a estar sola

a dormir en la más absoluta oscuridad sin miedo

a que nadie te tire sogas cuando ruja la tormenta

a nadar contra corriente.

Entrénate en los oficios de la reflexión y el intelecto

Lee, hazte el amor a ti misma, construye tu castillo

rodealo de fosos profundos

pero hazle anchas puertas y ventanas.

Es menester que cultives enormes amistades

que quienes te rodean y quieran sepan lo que eres

que te hagas un círculo de hogueras y enciendas en el centro de tu habitación

una estufa siempre ardiente donde se mantenga el hervor de tus sueños.

Si eres una mujer fuerte

protégete con palabras y árboles

e invoca la memoria de mujeres antiguas.

Haz de saber que eres un campo magnético

hacia el que viajarán aullando los clavos herrumbados

y el óxido mortal de todos los naufragios.

Ampara, pero ampárate primero

Guarda las distancias

Constrúyete. Cuídate

Atesora tu poder

Defiéndelo

Hazlo por ti

Te lo pido en nombre de todas nosotras.

Gioconda Belli