Ens trobem als carrers, la lluita continua

 

Des de fa dos anys, que ens trobem cada dilluns primer de mes al carrer per mostrar la nostra ràbia i rebuig als feminicidis, com fa temps que ho fan també altres companyes de lluita. La nostra premissa ha estat trobar-nos només si d’un mes a l’altre hi havia algun feminicidi a l’Estat espanyol, i la situació és que no hi ha hagut cap mes que hàgem pogut no reunir-nos, ja que els assassinats masclistes són constants i sembla, que imparables.

El masclisme ens recorda que mata.

I n’estem molt cansades. De perdre vides en mans del patriarcat, un sistema injust que legitima, perpetua i silencia la mort en vida de moltes. I la vida en mort.

Sortir al carrer ha estat un exercici d’empoderament i aprenentatge col·lectiu. De marcar un punt de fuga en el silenci mediàtic i en la impersonalitat de carrers, plens de persones que no es miren, que no es toquen. Que passen, mentre la vida pesa per a moltes.

Amb aquests actes hem intentat sempre lligar el masclisme quotidià, els micromasclismes amb els feminicidis. Per a nosaltres és imprescindible veure que cal acabar amb qualsevol rastre de masclisme per a arribar al dia que cap dona, lesbiana o trans, sigui assassinada pel fet de ser-ho. 

Avui ens acomiadem d’aquesta acció i d’aquest espai al barri, perquè necessitem un espai de reflexió per trobar noves maneres de seguir al carrer i seguir assenyalant i mostrant el nostre rebuig als feminicidis.

Però ens veiem als carrers, la lluita continua! 

 

Porqué ayer te mataron

y hoy no estás a mi lado.

Ya no volverás más a ocupar las calles conmigo,

no serás más carne, ni piel, ni espíritu.

No encontraré más tu hombro, ni cogeré tu mano.


El asesinato ha acabado contigo

y a mi me ha dejado huérfana, herida,

aunque no callada, no perdida.

 

No voy a dejar de gritar que te mataron,

que te mataron, que te mataron.

Que un hombre acabó contigo.


Nunca nos mataran a todas,

no podrán por mucho que lo intenten,

por mucho que nos anulen, que nos domestiquen,

que nos repriman, que nos acosen, que nos violen.

Mientras una luche, NO PODRÁN.

Anuncis