Ens trobem als carrers, la lluita continua

 

Des de fa dos anys, que ens trobem cada dilluns primer de mes al carrer per mostrar la nostra ràbia i rebuig als feminicidis, com fa temps que ho fan també altres companyes de lluita. La nostra premissa ha estat trobar-nos només si d’un mes a l’altre hi havia algun feminicidi a l’Estat espanyol, i la situació és que no hi ha hagut cap mes que hàgem pogut no reunir-nos, ja que els assassinats masclistes són constants i sembla, que imparables.

El masclisme ens recorda que mata.

I n’estem molt cansades. De perdre vides en mans del patriarcat, un sistema injust que legitima, perpetua i silencia la mort en vida de moltes. I la vida en mort.

Sortir al carrer ha estat un exercici d’empoderament i aprenentatge col·lectiu. De marcar un punt de fuga en el silenci mediàtic i en la impersonalitat de carrers, plens de persones que no es miren, que no es toquen. Que passen, mentre la vida pesa per a moltes.

Amb aquests actes hem intentat sempre lligar el masclisme quotidià, els micromasclismes amb els feminicidis. Per a nosaltres és imprescindible veure que cal acabar amb qualsevol rastre de masclisme per a arribar al dia que cap dona, lesbiana o trans, sigui assassinada pel fet de ser-ho. 

Avui ens acomiadem d’aquesta acció i d’aquest espai al barri, perquè necessitem un espai de reflexió per trobar noves maneres de seguir al carrer i seguir assenyalant i mostrant el nostre rebuig als feminicidis.

Però ens veiem als carrers, la lluita continua! 

 

Porqué ayer te mataron

y hoy no estás a mi lado.

Ya no volverás más a ocupar las calles conmigo,

no serás más carne, ni piel, ni espíritu.

No encontraré más tu hombro, ni cogeré tu mano.


El asesinato ha acabado contigo

y a mi me ha dejado huérfana, herida,

aunque no callada, no perdida.

 

No voy a dejar de gritar que te mataron,

que te mataron, que te mataron.

Que un hombre acabó contigo.


Nunca nos mataran a todas,

no podrán por mucho que lo intenten,

por mucho que nos anulen, que nos domestiquen,

que nos repriman, que nos acosen, que nos violen.

Mientras una luche, NO PODRÁN.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s