Mònica Vilar, una dona que mou fitxa

3

Els escacs són un joc que en versió competició està considerat com un esport olímpic.  En els sis segles d’història d’aquest joc són poques les dones que han protagonitzat competicions, ja sigui a nivell professional o amateur. La  Mònica és una d’elles.

Mònica Vilar López va néixer a Olot, Girona el 27 de juliol de 1970.

És jugadora d’escacs i va ser campiona d’Espanya l’any 1995 a la final jugada a Vitòria i va resultar subcampiona els anys 1991 i 1992. Ha estat sis vegades campiona femenina de Catalunya d’escacs.

També ha participat representant a Espanya en les olimpíades d’escacs en tres ocasions (1992,1996, 1998) així com en el campionat d’Europa d’escacs per equips (1992).

Forma part del club d’Escacs d’Olot des del 1977 fins a dia d’avui.

 Què són per a tu els escacs?

Per a mi és un esport, un esport mental que m’agrada perquè el pot practicar tothom a totes les edats, no té cap límit, pots veure una partida que està jugant un senyor de setanta anys amb un nen de deu anys. Trobo que fa que sigui un esport  al que hi pots jugar sempre, això m’agrada.

Quan vas començar a interessar-te per aquest món? Qui te’n va ensenyar?

Quan era ben petita  veia  jugar al meu pare a casa. Ell es posava sol amb el taulell per estudiar-lo, tenia llibres d’escacs per aprendre. Jo el mirava i sentia curiositat. Li vaig començar a dir que volia jugar amb ell així que el meu pare tot veient la meva afició em va ensenyar . Poc després em va inscriure al Club d’Escacs d’Olot.

Vaig començar  al Club amb set anys, i de seguida em vaig sentir una més, m’hi trobava ben acollida i còmoda, però estem parlant de l’any 1977, llavors una nena jugant a escacs era… era la única en tota la província! Hi havia senyors d’altres clubs que s’enfadaven si els guanyava , senyors grans que es molestaven.

Actualment hi ha varies nenes jugant als clubs però en aquella època no n’hi havia cap.

Buscant informació i referències sobre la teva trajectòria apareix que ets “Mestre Fide”. Què vol dir exactament?

Amb els escacs també hi ha un sistema de categories . Hi ha la categoria màxima, que és Gran Mestre, per sota hi ha Mestre Internacional, i després Mestre FIDE. Jo sóc Mestre FIDE femenina .

Per les categories masculines  els títols porten afegit el susbtantiu ‘Absolut’ i per a les femenines ‘Femení’. Per exemple: Gran Mestre Aboslut i Gran Mestre Femení

Pots dedicar-te als escacs a nivell professional? És a dir, t’hi pots guanyar la vida?

Per dedicar-t’hi professionalment jugant campionats, cal estudiar tot el dia, dedicar-te exclusivament als escacs. No deixa de ser un esport minoritari i els que s’hi guanyen bé la vida  són molt pocs que estan a l’elit.

Després també hi ha jugadores i jugadors que s’hi dediquen professionalment, tot i no estar a l’elit,  sobretot fent classes.

2

 

Quines són les  teves jugadores referents ?

A nivell femení, Judith Polgar és la millor jugadora que hi ha hagut de totes les èpoques.  Ha jugat entre l’ elit mundial, ha estat vuitena del món  i cap jugadora  fins avui  ha aconseguit el que va aconseguir ella en el seu moment.

A nivell masculí, Kasparov.  M’agrada molt el seu joc i ha estat molts anys . També m’agrada Carlsen que és l’actual campió del món.

 

Parla’ns una mica del Club d’Escacs d’Olot.

És un dels clubs més grans que hi ha a la província i té molta història; es va fundar l’any 1948 i sempre ha estat arrelat a la ciutat i proposant activitats . El club fa classes a a les escoles, en horari escolar. Els nens i nenes coneixen els escacs, n’aprenen i als que els agrada continuen.

Actualment som aproximàdament un centenar de persones sòcies.

I d’aquest centenar de persones, quantes són dones?

Es poden contar amb els dits d’una mà… n’hi deuen haver quatre o cinc, som molt poques.

T’hi trobes bé en aquest club?

Estic a l’Olot des de petita, i no he tingut cap problema. Al contrari, m’hi he sentit molt còmoda, i com que m’han vist crèixer, sempre he estat una més, i així m’he sentit.  De petita hi havia alguns senyors grans que s’enfadaven,  em passava quan jugava a altres clubs fora de l’Olot, i aquí tenia sort del recolzament del meu pare, que sempre m’acompanyava als campionats. Aquest fet però va passar poques vegades, i sobretot al principi de jugar, després, quan ja tothom em coneixia, no hi havia cap problema.

Penses que és podria aconseguir que més dones s’interessin pels escacs?

El món dels escacs és un món majoritàriament d’homes, crec que s’haurien de promocionar més els escacs entre les nenes, no es promocionen.

Un bon exemple de la importància de la promoció seria França on tots els equips que juguen la lliga obligatòriament han de tenir  un jugador juvenil i una jugadora dona. La tasca de promocionar els jugadors/es  tant juvenils com femenins recau sobre els clubs. Han aconseguit que hi hagi moltes noies a França que juguin a escacs i  tenen un equip femení dur, potent. En les olimpíades i els Europeus els equips que tenen més rànquing són francesos.

Fa anys, quan estava a la delegació de Girona  es va proposar fer quelcom semblant i de manera progressiva promocionar les nenes, però els clubs no van voler i no ho van aprovar. No és un tema que els interessi massa.

També considero que donar premis en els campionats femenins, tot i que hi ha gent en contra,  seria una manera de motivar i promocionar.

 monica 1Quines habilitats o capacitats es requereixen o  s’activen quan una es disposa a jugar una partida d’escacs?

El que requereix és sobretot concentració per poder analitzar i calcular.  Això ho aprens a base d’estudiar partides, d’entrenament en temes de càlcul de varies jugades i de jugar molt. Per a la gent que s’inicia i concretament a la mainada els ajuda a concentrar-se, a prendre decisions.  Si t’equivoques has d’acceptar  la decisió i tirar endavant amb totes les conseqüències.

Creus que aquestes capacitats són pròpies d’un perfil psicològic determinat o més pròpies d’un gènere o d’un altre?

Tinc la meva opinió però no sé perquè hi ha menys noies que nois  igual que no sé perquè hi ha menys noies a carreres d’enginyeria. Crec que les persones mes tímides tenen mes facilitat , doncs en l’esport d’equip influeix més la timidesa però en escacs aquest fet no passa . Tot i així, els escacs són  un esport fantàstic perquè tothom pot jugar sense límit d’edat o perfil psicològic.

 Én els grans tornejos i olimpíades d’escacs es competeix per separat en categories d’homes i dones. Què opines sobre aquest fet?

No té lògica la  segregació entre homes i dones, la igualtat a nivell de capacitat és la mateixa .

Però considero que actualment està bé la separació perquè no hi ha igualtat a nivell de quantitat i es necessita promocionar  les noies perquè s’aconsegueixi la igualtat concretada en tants homes com dones que estan jugant al mateix nivell. No sé si s’aconseguirà algun dia, perquè no s’ està fent res perquè això sigui així.  Quan arribem a la igualtat ja no caldrà separar i deixarà de tenir sentit.

En aquest marc s’ha organitzat de cara al juliol d’enguany el “Congreso Internacional por la igualdad de las mujeres en la Ajedrez” a Vitòria, amb l’objectiu de visibilitzar i atraure dones al món dels escacs. Creus que són necessaris aquests congressos o iniciatives semblants?

Estan bé aquestes iniciatives però  fer un congrés un cop a l’any no és suficient si  només ens quedem  amb això. L’exemple més clar és quan es proposa promocionar les noies i els clubs s’hi neguen.

Als campionats, en les categories inferiors hi ha nens  i nenes però  a mesura que van creixent les nenes ho van deixant, sobretot  a l’adolescència.  Crec que seria en aquesta etapa on s’hauria d’incidir més i fer una promoció especial.  Però crec també que va lligat a la societat; no estem en una societat igualitària. Les dones en general estan maltractades  en el món laboral i cobren menys,  dones directives en llocs de responsabilitat gariebé no n’hi ha o n’hi ha molt poques.  Veig molta pressió  sobre les nenes en la publicitat, les pel·lícules, els programes, sembla que els objectius de les nenes hagin de passar pel seu atractiu físic i aquí és d’on s’ha de partir.  Mostrar des de  petites que els objectius no són  prioritàriament aquests.

Però trobar la igualtat en els escacs és difícil quan la societat no és igualitària.

Quin és el teu millor record com a jugadora d’escacs?

L’any que vaig quedar campiona d’Espanya; era un somni per a mi i recordo especialment quan ho vaig aconseguir .

A partir dels quinze anys i durant uns anys seguits vaig quedar campiona de Catalunya i quan vam jugar a Olot recordo molt l’última ronda quan m’estava jugant el títol perquè estava jugant a casa.

Els escacs m’han permès viatjar molt, conèixer altres cultures ; m’han enriquit personalment.

I per finalitzar l’entrevista, penses que en algun moment s’acabaran les combinacions possibles a l’hora de jugar escacs?

Sempre van sorgint noves variants , en les posicions hi ha tantes possibilitats que si es poguessin acabar no ho veuríem ni nosaltres ni les futures generacions.

No crec que s’acabin les combinacions, són infinites.

ENTREVISTA: Anna Pérez i Isa Calsina

CORRECCIONS: Gemma Sanauhja

FOTOGRAFIA: Isa Calsina i Lídia Sardà

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s