En honor a la culpa

masturbacion2

M’agrada tocar-me, acariciar-me, inspeccionar-me, complaure’m i escoltar-me gemegar. M’agrada trobar-me amb jo, despullada entre els llençols i amb un fil de llum que franqueja les cortines de l’habitació. M’excita utilitzar lubricant, sentir-me mullada i relliscar entre els meus llavis. M’agrada refregar-me amb el coixí, a un ritme compassat entre cada moviment i la respiració, excitada, entretallada, accelerada, delirant. M’agrada desitjar-me i no sentir-me culpable.

“Has de deixar de fer això”, em repetia totes les nits quan, de més petita, provava de descobrir-me, convençuda que “les nenes no les fan aquestes coses”.

Doncs sí, les nenes sí les fem aquestes coses i, malgrat ho fem oficial a la universitat, ens remenem des que les pessigolles començaven a fer-se presents en nosaltres. Encara recordo quan, a l’escola, els meus amics parlaven sobre com, quan i amb qui es masturbaven. “I tu, et masturbes?”, em preguntaven. “Jo? No, no, jo no”, responia abaixant la mirada, incomodada al sentir que aquell tema formava part d’una llista prohibida a la que no em tocava accedir.

Entre les amigues tampoc en parlàvem, resultava incòmode, vergonyós, impropi per a nosaltres. Ens limitàvem a escoltar, amb el pudor a les orelles. Res més que resignar-se. No més lluny que anul·lar el desig, abdicar-lo en honor a la culpa.

“No ho tornaràs a fer més”, em repetia. I és que això que tan t’agrada, de ben segur que està mal vist. Ningú te’n parla, ningú et pregunta, ningú ho comparteix amb tu. Si t’amagues al fer-ho, serà perquè no és bo. Aquesta era la lògica, el què apareixia quan una tractava de descobrir-se i inspeccionar-se, sense maldats ni pornografies. Res més que experimentar amb el despertar d’alguna cosa que es remou dins teu, el despertar d’un pessigolleig animal i innocent, que es fa lloc amb nitidesa i és embrutat per la infàmia amb rapidesa.

Quan dic que em toco, algunes se sorprenen. “Ah però, que les noies també us toqueu?”. Sí, també ens toquem. “Ah però, i com és que no ho dieu?”. Per la culpa, la por, la vergonya i el sentir-se indecent, anormal i lliurement carnal. Perquè si és bo, segur que és dolent per a mi. Perquè si ningú me’n parla, serà que no toca parlar-ne. Perquè si m’amago, serà que és obscè. Perquè el desig és immoral i la masturbació femenina un producte de la indústria pornogràfica. Perquè les nenes no les han de fer aquestes coses.

Text: Elena GRuiz

Foto: Leo Müller

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s